Carlos

A vegades hi ha coses en la vida que fan que tot es relativitzi i molt, que fan que moltes coses no tinguin la importància que semblen que tinguin i que en aquests moments durs i plens de pena i amargura siguin coses petites i insignificants.

Fa poc més d'un mes ens va deixar el Carlos, un company, un amic, bé, més que un amic, puc ben dir que quasi un germà.

El Carlos era un noi de gran somriure sempre disposat a tot, sempre de bon humor, simpàtic, molt treballador, feliç, amic de tothom, enamorat de la vida, però sobretot enamorat de les seves dones: la seva dona i la seva filla...

També era un enamorat de la natura, li encantaven les plantes, les flors, la muntanya... li encantava la muntanya, la llibertat que sentia quan era allà dalt i quan conqueria el cim.

El passat dia 4 d'octubre va ser un dia negre a les nostres vides, el Carlos ja no tornaria a riure, a fer bromes, a pujar muntanyes... però Carlos, has de pensar, que sempre sempre sempre estaràs dins el nostre cor i dins el nostre pensament i farem tot el que podrem per acompanyar a les "teves dones" en aquest tràngol i que seràs recordat i estimat per tots nosaltres.

Tothom t'estimava i t'apreciava. A cal Salvia no saps pas com et trobem tots a faltar... al taller no hi ha aquella xispa, aquella alegria..., ai Carlos!

Adéu amic nostre, t'estimem.